Sistema alimentari mundial sostenible

Sistema alimentario mundial sostenible

10 de novembre 2020

El sistema alimentari global ha de canviar. Aquesta “sentència” es repeteix en conferències i reunions entre científics, professionals de la salut i divulgadors de tot el mon. Alts càrrecs i representants polítics són conscients de la importància que tenen aquestes paraules i de la relació existent entre les dietes, la salut humana i la sostenibilitat ambiental.

Els últims estudis científics qüestionen el tipus de dieta que majoritàriament es segueix en els països desenvolupats que dona massa pes al consum de proteïna d’origen animal i treu valor a la d’origen vegetal. Un informe publicat a la revista Science ens concreta que “Les emissions del sistema alimentari mundial podrien impedir assolir els objectius de canvi climàtic d’1,5º i 2º C” trencant l’objectiu central de l'Acord de París.

El resum del resultat de l’estudi concreta una disminució important de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEI) amb tot un canvi en l’estil de vida.

• Un canvi cap a una dieta més vegetariana.

• Una reducció en el consum de calories totals, mantenint el consum correcte segons les necessitats individuals. Amb una mitja de 2100 calories/dia.

• Una agricultura més eficient amb la reducció de fertilitzants i una millor administració del sòl amb la rotació de cultius.

• Un major rendiment de les granges.

• Una reducció del malbaratament d’aliments a casa i als restaurants.

De totes maneres, expliquen que tot i ser necessaris aquests canvis ambiciosos i de forma ràpida, no són suficients si no disminueixen, també, els GEI en la resta de sectors diferents de l’agricultura i la ramaderia.

Des de la Comissió EAT-Lancet s’han establert les pautes perquè la cadena Aliments, Planeta, Salut es retroalimenti de forma positiva.

L’any 2050 hi haurà, gairebé, 10 mil milions de persones al planeta que necessitaran alimentar-se mantenint la millor salut possible. Per aquest motiu, ja des d’ara s’ha de protegir el sistema i els recursos que faran això possible.

Segons dos paràmetres: el consum final (dietes saludables) i la producció (producció sostenible d’aliments) es volen definir objectius científics universals pel sistema alimentari per a totes les persones i el planeta.

Principalment s’acorden 2 objectius bàsics.

1. Mantenir dietes saludables, “duplicant el consum d’aliments saludables com fruites, verdures, llegums , nous i llavors, i una reducció de més del 50% en el consum mundial d’aliments menys saludables com els sucres afegits i la carn vermella”. S’aconsella l’increment dels grans sencers per incrementar els nutrients consumits i no perdre la qualitat del producte amb el seu refinament.

2. Produir aliments de forma sostenible. Aquest objectiu és ambiciós però factible des del control de diferents variables:

-Les emissions dels gasos d’efecte hivernacle (GEI), el control del canvi climàtic.

-L’ús de la terra de cultiu per rendibilitzar la productivitat i fer-ho de manera sostenible.

-L’ús de l’aigua dolça.

-El cicle del nitrogen, N.

-El cicle del fòsfor, P.

-L’índex d’extinció per la pèrdua de la biodiversitat.

Algun aspecte falla en el nostre sistema alimentari mundial quan l’accés a la diversitat d’aliments és totalment desigual i comporta un ús excessiu dels recursos disponibles. Quan alimentar, com fins ara, a un nombre creixent de persones és inviable. Cal reinventar-nos i trobar solucions que vinguin acompanyades d’una millora en la salut global de tots i del planeta.

D’aquesta manera, i segons l’informe de la Comissió EAT-Lancet es requereixen 5 estratègies per aconseguir aquesta transformació:

1. “Buscar el compromís internacional i nacional per el canvi cap a dietes més saludables”. Incrementant els aliments d’origen vegetal a la dieta i reduint els aliments d’origen animal.

2.Reorientar les prioritats agrícoles passant de produir grans quantitats d’aliments a produir aliments més saludables”. Així, cal disminuir el cultiu d’aliments per alimentar als animals i incrementar el cultiu d’aliments nutritius que permetin una millora de la biodiversitat per alimentar a la població.

3. “Intensificar de forma sostenible la producció d’aliments per millorar la qualitat (més ús de tecnologia i menys desforestació)”. Millorant l’ús d’aigua i els fertilitzants, amb la redistribució de l’ús global del nitrogen i del fòsfor i amb més biodiversitat en els cultius.

4. “Gestió coordinada de la terra i dels oceans”.

5.Reduir, almenys a la meitat, la pèrdua i malbaratament dels aliments tant en la producció com en el consum”

L’única direcció possible és la del canvi cap a un sistema alimentari global sostenible. El nostre futur en depèn. No ens podem permetre que el nostre planeta pateixi més perquè els primers perjudicats som nosaltres.

No trenquem la valuosa cadena Aliments, Planeta, Salut.

Sílvia Pellicer Bertrand

Ll. Ciències econòmiques i empresarials (UAB)

Especialització en Nutrició i Alimentació en Patologies de Gran Prevalença (UOC)

Màster Universitari de Nutrició i Salut (UOC)

Membre nº AEND03407 de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica

Els millors moments estan fets d'aquelles petites coses...

Sílvia Pellicer

------------------------------------------------

10 de noviembre 2020

El sistema alimentario global tiene que cambiar. Esta "sentencia" se repite en conferencias y reuniones entre científicos, profesionales de la salud y divulgadores de todo el mundo. Altos cargos y representantes políticos son conscientes de la importancia que tienen estas palabras y de la relación existente entre las dietas, la salud humana y la sostenibilidad ambiental.

Los últimos estudios científicos cuestionan el tipo de dieta que mayoritariamente se sigue en los países desarrollados que da demasiado peso al consumo de proteína de origen animal y quita valor a la de origen vegetal. Un informe publicado en la revista Science nos concreta que "Las emisiones del sistema alimentario mundial podrían impedir alcanzar los objetivos de cambio climático de 1,5º y 2º C" rompiendo el objetivo central del Acuerdo de París.

El resumen del resultado del estudio concreta una disminución importante de la emisión de gases de efecto invernadero (GEI) con todo un cambio en el estilo de vida.

• Un cambio hacia una dieta más vegetariana.

• Una reducción en el consumo de calorías totales, manteniendo el consumo correcto según las necesidades individuales. Con una media de 2100 calorías / día.

• Una agricultura más eficiente con la reducción de fertilizantes y una mejor administración del suelo con la rotación de cultivos.

• Un mayor rendimiento de las granjas.

• Una reducción del desperdicio de alimentos en casa y en los restaurantes.

De todos modos, explican que a pesar de ser necesarios estos cambios ambiciosos y de forma rápida, no son suficientes si no disminuyen, también, los GEI en el resto de sectores diferentes de la agricultura y la ganadería.

Desde la Comisión EAT-Lancet se han establecido las pautas para que la cadena Alimentos, Planeta, Salud se retroalimente de forma positiva.

Hacia el año 2050 habrá, aproximadamente, 10 mil millones de personas en el planeta que necesitarán alimentarse manteniendo la mejor salud posible. Por este motivo, desde ahora se debe proteger el sistema y los recursos que harán esto posible.

Según dos parámetros: el consumo final (dietas saludables) y la producción (producción sostenible de alimentos) se desean definir objetivos científicos universales para el sistema alimentario y para todas las personas y el planeta.

Principalmente se acuerdan 2 objetivos básicos.

1. Mantener dietas saludables, "duplicando el consumo de alimentos saludables como frutas, verduras, legumbres, nueces y semillas, y una reducción de más del 50% en el consumo mundial de alimentos menos saludables como los azúcares añadidos y la carne roja ". Se aconseja el incremento de los granos enteros para incrementar los nutrientes consumidos y no perder la calidad del producto con su refinamiento.

2. Producir alimentos de forma sostenible. Este objetivo es ambicioso pero factible desde el control de diferentes variables:

-Las emisiones de los gases de efecto invernadero (GEI), el control del cambio climático.

-El uso de la tierra de cultivo para rentabilizar la productividad y hacerlo de manera sostenible.

-El uso del agua dulce.

-El ciclo del nitrógeno, N.

-El ciclo del fósforo, P.

-El índice de extinción por la pérdida de la biodiversidad.

Algún aspecto falla en nuestro sistema alimentario mundial cuando el acceso a la diversidad de alimentos es totalmente desigual y conlleva un uso excesivo de los recursos disponibles. Cuando alimentar, como hasta ahora, a un número creciente de personas es inviable. Debemos reinventarnos y encontrar soluciones que vengan acompañadas de una mejora en la salud global de todos y del planeta.

De este modo, y según el informe de la Comisión EAT-Lancet se requieren 5 estrategias para lograr esta transformación:

1. "Buscar el compromiso internacional y nacional para el cambio hacia dietas más saludables". Incrementando los alimentos de origen vegetal en la dieta y reduciendo los alimentos de origen animal.

2. "Reorientar las prioridades agrícolas pasando de producir grandes cantidades de alimentos a producir alimentos más saludables". Así, se debe disminuir el cultivo de alimentos para alimentar a los animales e incrementar el cultivo de alimentos nutritivos que permitan una mejora de la biodiversidad para alimentar a la población.

3. "Intensificar de forma sostenible la producción de alimentos para mejorar la calidad (más uso de tecnología y menos deforestación)". Mejorando el uso del agua y los fertilizantes, con la redistribución del uso global del nitrógeno y del fósforo y con más biodiversidad en los cultivos.

4. "Gestión coordinada de la tierra y los océanos".

5. "Reducir, al menos a la mitad, la pérdida y desperdicio de los alimentos tanto en la producción como en el consumo"

La única dirección posible es la del cambio hacia un sistema alimentario global sostenible. Nuestro futuro depende de ello. No nos podemos permitir que nuestro planeta sufra más porque los primeros perjudicados somos nosotros.

No rompamos la valiosa cadena Alimentos, Planeta, Salud.

Sílvia Pellicer Bertrand

Ll. Ciencias económicas y empresariales (UAB)

Especialización en Nutrición y Alimentación en Patologías de Gran Prevalencia (UOC)

Máster Universitario en Nutrición y Salud (UOC)

Miembro nº AEND03407 de la Academia Española de Nutrición y Dietética

Els millors moments estan fets d'aquelles petites coses

Sílvia Pellicer